Quan l’Alzheimer canvia la manera de relacionar-nos
Actualizado: hace 1 día
Quan pensem en Alzheimer, sovint pensem primer en la pèrdua de memòria. Però la malaltia pot afectar progressivament moltes altres capacitats i, amb elles, també la manera com una persona es comunica, participa en la vida quotidiana i es relaciona amb les persones del seu entorn.
Una conversa que abans era espontània pot necessitar més temps. Una pregunta pot repetir-se. Una activitat quotidiana pot requerir ajuda. I algunes maneres de compartir moments poden deixar de funcionar com ho havien fet fins aleshores.
Acompanyar una persona amb Alzheimer implica, per tant, anar adaptant també la manera de relacionar-nos amb ella.
Quan comunicar-se es fa més difícil
Les dificultats de comunicació poden aparèixer en diferents moments de la malaltia i anar canviant amb la seva evolució. Pot costar trobar una paraula, seguir una conversa, comprendre determinades indicacions o expressar allò que es necessita.
En aquests moments, la manera com ens comuniquem pot marcar una diferència.
"Captar primer l’atenció de la persona, parlar amb calma i de manera clara, utilitzar frases curtes i una sola idea o pregunta cada vegada, donar temps suficient per respondre o reduir els estímuls de l’entorn poden facilitar la comunicació. Si costa trobar una paraula, podem ajudar oferint opcions o reformulant la pregunta, sense posar la persona a prova ni corregir-la constantment." Noemí Calzado, neuropsicòloga de l'AVAN.
També és important no infantilitzar-la ni parlar d’ella com si no fos present.
Les estratègies s’han d’anar adaptant. En moments inicials, poden ser útils les pistes o les preguntes concretes. Quan augmenten les dificultats de comprensió o expressió, pot ajudar simplificar encara més les indicacions i acompanyar-les de gestos o demostracions. I, a mesura que la comunicació verbal es fa més difícil, la comunicació no verbal i el component emocional poden adquirir més protagonisme.
Perquè comunicar-nos no és només parlar. Una mirada, un gest, una expressió, el contacte o el to de veu també formen part de la manera com ens relacionem.
I no hi ha una fórmula única: les capacitats poden variar segons el moment del dia, el cansament, l’entorn o l’estat emocional de cada persona.
Continuar compartint, encara que sigui d’una altra manera
Quan una persona deixa de recordar una conversa o una activitat, podem tenir la sensació que compartir determinats moments ja no té el mateix sentit.
Però l’objectiu no sempre ha de ser recordar després allò que hem fet.
Preparar una recepta coneguda, parar taula, regar les plantes, plegar roba, escoltar cançons significatives, mirar un àlbum de fotografies, passejar per un lloc familiar, ballar o fer una activitat manual poden continuar sent oportunitats per gaudir, participar, connectar i mantenir un rol.
No cal que aquestes activitats tinguin necessàriament un objectiu terapèutic. El més important és adaptar-les a allò que la persona encara pot fer i que li resulta significatiu, sense valorar constantment si ho fa “bé” o “malament”.
" I hi ha una idea especialment important: no cal que l’activitat acabi amb un resultat. El valor també pot estar en el procés i en el fet d’haver compartit aquell moment.". Noemí Calzado.
A mesura que l’Alzheimer avança, potser haurem de buscar altres maneres de continuar compartint. Però això no significa que aquests moments deixin de tenir valor.
Acompanyar no significa fer-ho tot per l’altra persona
Quan apareixen dificultats, és natural voler ajudar. Però ajudar no sempre significa substituir.
L’Alzheimer no afecta només la memòria. També pot alterar capacitats relacionades amb la planificació, l’organització, la seqüenciació o la flexibilitat. Per això, activitats quotidianes que impliquen diversos passos —com preparar un àpat, vestir-se, fer una compra o organitzar una sortida— poden anar esdevenint més complexes.
La persona pot saber què vol fer, però tenir dificultats per començar, ordenar els passos necessaris o adaptar-se quan apareix un imprevist.
En aquests casos, abans de fer directament la tasca per ella, podem provar d’estructurar-la: dividir-la en passos senzills, preparar els materials, donar una indicació cada vegada o oferir només l’ajuda necessària.
El suport també haurà d’anar canviant amb l’evolució de la malaltia. En alguns moments pot ser suficient ajudar en les tasques més complexes o recordar-ne alguns passos. Més endavant pot caldre assumir-ne una part més gran.
Però, sempre que sigui possible i segur, és important preservar espais perquè la persona continuï participant, prenent decisions i fent allò que encara pot fer.
L’objectiu no és que continuï fent sola tot allò que feia abans, sinó que pugui continuar fent per ella mateixa tot allò que encara pot fer i mantenir capacitat de decisió sobre allò que l’afecta.
Observar, adaptar, facilitar i no substituir innecessàriament.
Les necessitats també van canviant
No hi ha una única manera d’acompanyar una persona amb Alzheimer.
La malaltia evoluciona i les necessitats poden anar canviant. Una estratègia que funciona en un moment determinat pot deixar de funcionar més endavant.
I aquests canvis no depenen només de l’evolució de la malaltia. El cansament, l’entorn, l’estat emocional o el moment del dia també poden influir en les capacitats de la persona.
Per això és important observar, adaptar-se i buscar orientació professional quan apareixen nous dubtes o dificultats.
Cada persona és diferent. I cada procés també.
I qui acompanya?
L’Alzheimer no transforma només la vida de la persona diagnosticada. També pot modificar profundament les rutines, les responsabilitats i les relacions del seu entorn.
Acompanyar durant un procés llarg i canviant pot generar dubtes, cansament i la necessitat d’anar prenent decisions noves.
Disposar d’informació, orientació professional i espais on compartir allò que s’està vivint també forma part de l’acompanyament.
Qui acompanya també necessita ser acompanyat.
Quan necessites ajuda, no cal tenir totes les respostes
Acompanyar una persona amb Alzheimer planteja dubtes que també van canviant amb el temps. Entendre què està passant, trobar noves maneres de continuar compartint o saber com adaptar-nos a cada moment pot ajudar-nos a afrontar el dia a dia.
No cal saber-ho tot ni tenir totes les respostes. Informar-nos, observar i demanar orientació quan la necessitem també forma part d’acompanyar.
Vols entendre millor què pot anar canviant amb l’Alzheimer?
La memòria és només una de les capacitats que es poden veure afectades. A l'espai El Cervell trobaràs informació i recursos pràctics per entendre millor aquests canvis i acompanyar-los en el dia a dia.
Descobreix l’espai Alzheimer d’El Cervell fent clic aquí
Comentarios