Quan cal consultar un terapeuta ocupacional?

5 situacions que t'ajudaran a identificar-ho

Vestir-se, preparar un cafè, escriure un missatge, sortir a comprar o continuar gaudint d'una afició. Són activitats que fem gairebé sense pensar-hi. Però què passa quan una malaltia o afectació neurològica fa que deixin de ser tan senzilles?

El 27 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Teràpia Ocupacional, una bona oportunitat per donar a conèixer una disciplina que encara és força desconeguda, però que pot tenir un paper molt important en l'autonomia i la qualitat de vida de les persones.

La teràpia ocupacional ajuda a recuperar, mantenir o desenvolupar les capacitats necessàries per participar en les activitats quotidianes que són importants per a cadascú.

I no es tracta només de recuperar moviments. També de trobar estratègies, adaptar l'entorn i descobrir noves maneres de continuar fent allò que forma part de la nostra vida.

Quan pot ser útil consultar un terapeuta ocupacional?

No cal esperar a perdre completament l'autonomia. Hi ha situacions quotidianes que poden indicar que és un bon moment per demanar una valoració.

1. Quan vestir-se, dutxar-se o menjar comença a ser difícil

Activitats tan habituals com cordar-se una camisa, entrar a la dutxa, utilitzar els coberts o preparar un esmorzar poden convertir-se en un repte després d'una afectació neurològica.

La teràpia ocupacional pot ajudar a treballar les habilitats necessàries per fer-les, incorporar estratègies alternatives o utilitzar productes de suport que facilitin el dia a dia.

L'objectiu és que cada persona pugui mantenir tanta autonomia com sigui possible, encara que hagi de fer algunes coses d'una manera diferent.

2. Quan costa escriure, fer servir el mòbil o manipular objectes

Obrir un pot, agafar unes claus, escriure un missatge o utilitzar l'ordinador requereix coordinació, força, sensibilitat i precisió.

Aquestes habilitats es poden veure afectades després d'un ictus o en persones amb Parkinson, esclerosi múltiple i altres malalties neurològiques.

El terapeuta ocupacional valora les dificultats i treballa per millorar la funcionalitat, trobar estratègies compensatòries o incorporar adaptacions que permetin continuar realitzant aquestes activitats.

3. Quan la memòria, l'atenció o l'organització dificulten el dia a dia 

No totes les dificultats són físiques.

Oblidar els passos d'una recepta, tenir problemes per organitzar les tasques de casa o perdre el fil mentre es fa una activitat també pot limitar l'autonomia.

La teràpia ocupacional pot ajudar a treballar aquestes capacitats a través d'activitats quotidianes i a incorporar estratègies per facilitar l'organització, la planificació i el desenvolupament de les rutines.

4. Quan cal adaptar la llar o trobar maneres més segures de fer les coses

De vegades, una activitat es complica no només per les capacitats de la persona, sinó també per les característiques de l'entorn.

Una banyera difícil d'utilitzar, objectes fora de l'abast o una distribució de l'espai poc accessible poden dificultar les activitats quotidianes.

El terapeuta ocupacional pot orientar sobre adaptacions de la llar, productes de suport i estratègies per facilitar la seguretat i l'autonomia.

Perquè, de vegades, no es tracta que la persona s'adapti a l'entorn, sinó d'adaptar  l'entorn a la persona.

5. Quan es vol recuperar una afició, tornar a estudiar o reincorporar-se a la feina

La vida quotidiana és molt més que vestir-se, menjar o dutxar-se.

També és llegir, cuinar per plaer, fer manualitats, utilitzar l'ordinador, quedar amb amics, estudiar o treballar.

Quan una afectació neurològica dificulta aquestes activitats, la teràpia ocupacional pot ajudar a identificar quines capacitats cal treballar, quines adaptacions poden ser útils i com continuar participant-hi.

Perquè recuperar autonomia també significa poder continuar fent allò que ens agrada i dona sentit a la nostra vida.

La teràpia ocupacional també acompanya les famílies

Quan una persona perd autonomia, el seu entorn també ha d'adaptar-se a una nova realitat.

Sovint apareixen preguntes: fins on cal ajudar? Quines activitats pot continuar fent sola? Com podem facilitar-li les coses sense substituir-la en tot?

El terapeuta ocupacional pot orientar les famílies i les persones cuidadores perquè trobin maneres d'acompanyar que afavoreixin l'autonomia, la seguretat i la participació de la persona.

Perquè acompanyar no sempre vol dir fer les coses per algú. Sovint significa ajudar-lo a trobar la manera de continuar fent-les.

Com treballem la teràpia ocupacional a l'AVAN?

A l'AVAN, la teràpia ocupacional forma part del nostre model de neurorehabilitació especialitzada i interdisciplinària.

No partim només del diagnòstic, sinó de les capacitats, les necessitats, els objectius i l'entorn de cada persona.

Per això, abans de plantejar una intervenció, ens interessa saber què li costa fer, però també què vol tornar a fer, què és important per a ella i quines activitats formen part de la seva vida.

A partir d'aquí, les terapeutes ocupacionals treballen conjuntament amb la resta de professionals de l'equip per definir objectius i adaptar l'acompanyament a l'evolució de cada persona.

Perquè no hi ha dos processos iguals.

No cal esperar que una activitat sigui impossible per demanar ajuda

Si una malaltia o afectació neurològica està dificultant les activitats quotidianes, o si notes que cada vegada necessites més ajuda per fer coses que abans feies amb autonomia, pot ser un bon moment per consultar un professional.

Una valoració individualitzada permet identificar les dificultats, les capacitats que es mantenen i les estratègies o els suports que poden ajudar.

La teràpia ocupacional no tracta només de fer activitats. Tracta de poder continuar participant en la pròpia vida.

A l'AVAN podem orientar-te i valorar quin acompanyament s'adapta millor a les teves necessitats.

Recuperar. Avançar. Viure.