Què diem i com ho diem: claus per comunicar-nos amb una persona amb Alzheimer

Quan pensem en la malaltia d’Alzheimer, sovint pensem primer en la pèrdua de memòria. Però la malaltia també pot afectar el llenguatge, la comprensió, l’atenció i la capacitat per expressar allò que es necessita o se sent.  

Amb motiu del Dia Mundial de l’Alzheimer, Rebeca Menéndez, neuropsicòloga de la Fundació AVAN, ha compartit una xerrada al CAP Borja de Rubí sobre un aspecte molt present en el dia a dia de les persones amb Alzheimer i les seves famílies: què diem i com ho diem. 

Perquè, quan comunicar-se es fa més difícil, la manera com parlem, escoltem i responem pot marcar una gran diferència. 

“Ja t’ho he dit tres vegades” 

És una frase que pot sortir gairebé sense pensar quan una persona torna a fer una pregunta que acabem de respondre. 

Però si no recorda que ja ens ho ha preguntat, dir-li que és la tercera vegada no farà que ho recordi. En canvi, pot fer-la sentir frustrada, confosa o insegura. 

Podem provar de substituir: 

“Ja t’ho he dit tres vegades” per “Ho tornem a explicar” 

O: 

"No te’n recordes?” per “T’ho recordo.” 

“T’equivoques.” per “Ho mirarem junts.” 

“Va, contesta!” per “Pren-te el teu temps.” 

Són petits canvis que parteixen d’una idea important: no es tracta tant de corregir com d’ajudar la persona a comunicar-se i sentir-se segura. 

Donar temps també és comunicar 

Captar l’atenció abans de començar a parlar, reduir les distraccions, utilitzar frases curtes, donar una indicació cada vegada, observar els gestos i expressions i deixar temps perquè la persona respongui són estratègies que poden facilitar la comunicació. 

Quan les paraules no arriben, també podem ajudar-nos de gestos, imatges o paraules escrites.

I és important recordar una cosa: tenir dificultats per comunicar-se no significa 

haver perdut la capacitat de pensar, sentir o comprendre tot el que passa al voltant.

Quan el comportament també ens diu alguna cosa 

L’Alzheimer també pot comportar canvis com agitació, irritabilitat, apatia o conductes repetitives. Aquestes conductes estan relacionades amb les alteracions que provoca la malaltia i no són voluntàries.

Però abans d’atribuir qualsevol canvi de comportament a la malaltia, convé observar què pot estar passant: dolor, cansament, set, soroll, excés de persones, poca llum, algun problema mèdic o un efecte de la medicació poden influir-hi.

Quan les paraules fallen, el comportament també pot ser una manera d’expressar una necessitat.

Com ens fem sentir 

"Estic aquí amb tu."

“Tenim temps.”

“T’ajudaré.”

“Ho farem junts.”

Són frases senzilles, però poden transmetre una cosa essencial: seguretat. 

“La persona amb Alzheimer pot no recordar les paraules exactes, però sovint recorda com l’hem fet sentir.”

Rebeca Menéndez, neuropsicòloga de l ‘AVAN