Quan pot necessitar el teu fill o filla teràpia ocupacional?
5 senyals que convé conèixer
Vestir-se, menjar, jugar, agafar un llapis o adaptar-se a una nova rutina. Són activitats que formen part del dia a dia dels infants i que els ajuden a créixer, aprendre i guanyar autonomia. Però què passa quan algunes d'aquestes activitats els resulten especialment difícils?
Cada infant té el seu ritme de desenvolupament. Tot i això, quan determinades dificultats es mantenen en el temps o interfereixen en la seva vida quotidiana, pot ser útil consultar un professional de teràpia ocupacional.
La teràpia ocupacional infantil ajuda els infants a desenvolupar les habilitats necessàries per participar en les activitats pròpies de la seva edat: des de les rutines d'autonomia personal fins al joc, els aprenentatges escolars i les activitats de lleure.
Però, com podem identificar quan pot ser necessari demanar orientació?
1. Quan les activitats quotidianes i la coordinació motora resulten difícils
Vestir-se i desvestir-se, utilitzar els coberts, rentar-se les dents o manipular objectes són activitats que els infants van aprenent progressivament.
Alguns infants poden tenir dificultats per adquirir aquestes habilitats, coordinar els moviments o realitzar tasques que requereixen precisió, com agafar un llapis, retallar o escriure.
També podem observar que cauen sovint, xoquen amb objectes o els costa aprendre noves activitats motores.
La teràpia ocupacional pot ajudar a treballar les habilitats necessàries per desenvolupar aquestes activitats, adaptant les tasques i incorporant estratègies que afavoreixin l'autonomia.
2. Quan la regulació de la conducta dificulta les activitats
Hi ha infants que tenen dificultats per gestionar determinades situacions quotidianes.
Per exemple, poden mostrar una irritabilitat persistent, enfadar-se intensament quan s'acaba una activitat o tenir moltes dificultats per acceptar perdre en un joc.
Aquestes conductes poden tenir causes diverses i no indiquen, per si soles, que l'infant necessiti teràpia ocupacional.
Però quan interfereixen de manera significativa en el joc, les rutines o la participació en les activitats diàries, pot ser convenient fer una valoració per entendre què està passant i quin tipus de suport pot ajudar-lo.
3. Quan els estímuls sensorials generen dificultats
Alguns infants reaccionen de manera especialment intensa davant determinats sorolls, textures, moviments o sensacions.
Potser eviten embrutar-se les mans, els molesta rentar-se els cabells, rebutgen determinades peces de roba o mostren molta por davant activitats com gronxar-se o baixar per un tobogan.
D'altres necessiten moure's constantment o semblen respondre poc a alguns estímuls.
El processament sensorial és la manera com el sistema nerviós rep i organitza la informació que arriba del cos i de l'entorn.
Quan hi ha dificultats en aquest procés, poden veure's afectades activitats com el joc, l'atenció, la coordinació, l'equilibri o les rutines quotidianes.
Al Petit AVAN disposem de teràpia d'integració sensorial, realitzada per terapeutes ocupacionals especialitzades, per a aquells infants que, després d'una valoració, poden beneficiar-se d'aquesta intervenció.
4. Quan costa mantenir l'atenció, seguir rutines o organitzar activitats
Alguns infants poden tenir dificultats per seguir una seqüència de passos, mantenir l'atenció durant una activitat o adaptar-se als canvis de rutina.
Per exemple, els pot costar seguir diverses indicacions, passar d'una activitat a una altra o organitzar-se per completar una tasca adequada a la seva edat.
Aquestes dificultats poden afectar la seva autonomia a casa, la participació a l'escola o el desenvolupament del joc.
La teràpia ocupacional pot ajudar a treballar aquestes habilitats a través d'activitats significatives, adaptant les tasques i proposant estratègies que facilitin la participació de l'infant.
5. Quan hi ha dificultats per jugar o participar amb altres infants
El joc és una de les activitats més importants de la infància.
A través del joc, els infants exploren, aprenen, desenvolupen habilitats i es relacionen amb el seu entorn.
Per això, quan un infant mostra dificultats persistents per participar en activitats de joc adequades a la seva edat, utilitzar les joguines de manera funcional o implicar-se en activitats compartides, pot ser útil demanar orientació.
També poden aparèixer dificultats per iniciar interaccions, expressar demandes o participar en activitats amb altres infants.
Aquestes situacions poden requerir la valoració de diferents professionals. La teràpia ocupacional pot formar part de l'acompanyament quan les dificultats afecten la participació de l'infant en les seves activitats quotidianes.
I si el problema és l'alimentació?
L'alimentació és una altra de les preocupacions que poden portar les famílies a consultar.
Hi ha infants que tenen dificultats persistents per incorporar nous aliments, acceptar determinades textures o avançar en el procés d'alimentació.
Les causes poden ser diverses i és important identificar-les abans de plantejar una intervenció.
Al Petit AVAN oferim un servei especialitzat en dificultats alimentàries pediàtriques, amb una valoració que té en compte aspectes motors, sensorials, nutricionals i cognitivoconductuals.
A partir d'aquesta valoració, l'equip defineix un pla terapèutic adaptat a les necessitats de cada infant.
Aquest acompanyament pot ser especialment rellevant per a infants que necessiten més suport en la incorporació de l'alimentació complementària, com alguns infants prematurs, infants amb trastorn de l'espectre autista o amb dificultats motores.
Com treballem la teràpia ocupacional al Petit AVAN?
Al Petit AVAN no ens fixem només en allò que a l'infant li costa fer.
Volem entendre què necessita per participar, aprendre, jugar i desenvolupar-se amb la màxima autonomia possible.
Per això, les nostres terapeutes ocupacionals treballen amb l'infant i la seva família, tenint en compte les seves capacitats, necessitats, edat i entorn.
L'acompanyament pot incloure el treball d'habilitats motores i funcionals, la intervenció en el processament sensorial, l'adaptació de les activitats quotidianes o l'orientació sobre productes de suport i adaptacions a casa i a l'escola.
També ajudem les famílies a incorporar estratègies en les rutines diàries, perquè els aprenentatges puguin traslladar-se als entorns on l'infant viu i participa.
L'objectiu no és que tots els infants facin les mateixes coses de la mateixa manera, sinó que cadascun pugui desenvolupar les seves capacitats i participar en allò que és important per a ell.
Quan és el moment de consultar?
No hi ha una única resposta, perquè cada infant és diferent.
Un senyal aïllat no significa necessàriament que hi hagi una dificultat del desenvolupament ni que calgui iniciar teràpia ocupacional.
Però si observes que determinades dificultats són persistents, no s'ajusten al que seria esperable per la seva edat o interfereixen en la seva autonomia, el joc, l'aprenentatge o les rutines familiars, pot ser un bon moment per demanar orientació.
Una valoració professional permet entendre millor les necessitats de l'infant i determinar quin tipus de suport, si escau, pot ser útil.
Al Petit AVAN t'ajudem a trobar respostes.
Si tens dubtes sobre el desenvolupament o l'autonomia del teu fill o filla, contacta amb nosaltres.
Petit AVAN
📞 93 715 64 85
Comentarios