Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube 

Botó Instagram web

Utilitzem el terme dany cerebral adquirit quan es produeix una lesió en un cervell que fins aquell moment s’havia desenvolupat normalment.

Les causes que poden produir un dany cerebral adquirit poden ser molt diverses: traumatismes cranioencefàlics (TCE), ictus, tumors cerebrals, anòxia, encefalitis... Però totes tenen en comú que produeixen la pèrdua de funcions cerebrals, que es poden manifestar en forma d’alteracions cognitives, alteracions en la comunicació, dèficits a nivell motor o sensorial o alteracions conductuals o emocionals.

Actualment, i a tall d’exemple, els TCE són la primera causa de mort i discapacitat entre la gent jove. I altres patologies, com l’ictus, es produeixen cada cop més en gent més jove (ja podem parlar de casos d’ictus a partir dels 30 anys), de manera que la seva incidència va en augment. Per això, és de vital importància donar informació sobre aquestes patologies i oferir serveis de rehabilitació per tal de minimitzar les seves seqüeles i millorar la qualitat de vida de les persones que els pateixen i també, de retruc, dels seus familiars.

A nivell motor, les seqüeles més freqüents són l’hemiplègia (paràlisi d’una part del cos), l’hemiparèsia (pèrdua de força i precisió de moviments d’una part del cos), l’espasticitat (augment del to muscular, la qual cosa fa que algunes extremitats adoptin posicions anormals) o la pèrdua del control d’esfínters.

A nivell cognitiu, es poden produir dèficits de memòria (sobretot per recordar esdeveniments nous), dificultats per centrar o mantenir l’atenció, alteracions perceptives, dificultats de càlcul, de raonament, de planificació o de resolució de problemes, així com un alentiment en el processament de la informació.

A nivell conductual, podem trobar dificultats en el control d’impulsos, desinhibició, apatia i manca de motivació, simptomatologia depressiva, indiferència davant el que l’envolta o agressivitat, entre d’altres.

Per tot això, la intervenció en el dany cerebral adquirit ha de ser interdisciplinar, intervenint directament en les àrees afectades a través de fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional o neuropsicologia, però també a nivell emocional, a través del suport psicològic.