La demència vascular, també coneguda com demència multinfart, és causada per una sèrie de petits accidents cerebrovasculars al llarg d'un període de temps prolongat.

Els símptomes varien en funció de la localització, magnitud i mida de les lesions cerebrovasculars, igual que l'evolució i la progressió. Existeixen una sèrie de característiques comunes en els pacients que desenvolupen una demència vascular:

  • Començament brusc els símptomes (després d'un ictus).
  • El deteriorament és més esglaonat, si el comparem amb el de l'Alzheimer.
  • El seu curs és fluctuant, amb variacions dels símptomes al llarg del dia i en períodes curts de temps.
  • Pèrdua de la memòria, marcat dèficit de concentració i atenció, i alteració de les funcions executives, és a dir, l'alteració del conjunt d'habilitats cognitives que permeten l'establiment de metes, iniciar activitats i operacions mentals necessàries, planificar i programar les tasques, i l'habilitat per dur-les a terme eficaçment.
  • Dèficits motors, pèrdua de força, alteracions en la sensibilitat, paràlisis facial, dificultat per parlar o disàrtria (alteració en l'articulació de les paraules), trastorns de la marxa i de l'equilibri, inestabilitat i caigudes freqüents, etc.
  • Trastorns psicològics i de la conducta com la depressió, l'ansietat i la labilitat emocional (canvis ràpids i sense motiu aparent del humor). També pot aparèixer apatia, irritabilitat, desinhibició, inquietud, agitació, i idees delirants i al·lucinacions, sobretot visuals.

Com podem adreçar-nos a una persona amb demència:

  • Si veiem que no recorda el nostre nom, diguem-li. És important que li facilitem el camí i quan no recordi noms o paraules és bo que li proposem les respostes possibles.
  • Fem-li preguntes senzilles i esperem la resposta.
  • Captem la seva atenció i donem-li mostres de que seguim el que està dient.
  • Intentem trobar un punt d'acord enlloc de discutir.
  • Quan no recordi el que li acabem de dir, repetim-li.
  • Quan no entri en raó, distraiem la seva atenció i no l'obliguem a raonar correctament.
  • Valorem i reforcem tot el que fa enlloc de dir-li el que no pot fer o el que no fa bé.
  • Mostrem-li el que ha de fer pas a pas i al seu ritme.
  • Si fa alguna cosa "estranya", apreciem-la però no l'avergonyim.
  • S'han de treure objectes del seu entorn que impliquin riscos.

A TENIR EN COMPTE

A vegades, tot i que la persona ens conegui no sabrà qui som, aleshores és bo ajudar-la a que ens reconegui, sense retreure-li que no se'n recorda.

Si es desorienta en un lloc conegut, l'hem de reorientar sense fer-li notar que no sap on va. També la podem vigilar a certa distància perquè pugui anar fent tot el que és capaç encara que sigui a poc a poc. Cal tractar-la com una persona adulta que mereix respecte procurant no infantilitzar-la.

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube