La demència frontotemporal fa referència a un grup de demències progressives que afecten principalment la personalitat, el comportament de la persona, presenten dificultats per dur a terme tasques complexes i perden l'habilitat per expressar i entendre el llenguatge correctament. En aquest grup podem trobar: la malaltia de Pick, l’afàsia progressiva (problemes de parla) i la demència semàntica (problemes per entendre el llenguatge), entre d'altres...

A diferencia de les altres formes de demència, en aquesta, la memòria no es veu afectada fins que la malaltia no presenta un llarg temps d’evolució. A més a més, la demència frontotemporal es manifesta a una edat més jove, normalment entre els 40 i 60 anys.

Les persones afectades amb aquest tipus de demència poden començar a comportar-se de manera inapropiada en llocs públics o davant gent desconeguda, així  que, les habilitats socials com el tacte i l'empatia es poden perdre.

Com podem adreçar-nos a una persona amb demència:

  • Si veiem que no recorda el nostre nom, diguem-li. És important que li facilitem el camí i quan no recordi noms o paraules és bo que li proposem les respostes possibles.
  • Fem-li preguntes senzilles i esperem la resposta.
  • Captem la seva atenció i donem-li mostres de que seguim el que està dient.
  • Intentem trobar un punt d'acord enlloc de discutir.
  • Quan no recordi el que li acabem de dir, repetim-li.
  • Quan no entri en raó, distraiem la seva atenció i no l'obliguem a raonar correctament.
  • Valorem i reforcem tot el que fa enlloc de dir-li el que no pot fer o el que no fa bé.
  • Mostrem-li el que ha de fer pas a pas i al seu ritme.
  • Si fa alguna cosa "estranya", apreciem-la però no l'avergonyim.
  • S'han de treure objectes del seu entorn que impliquin riscos.

A TENIR EN COMPTE

A vegades, tot i que la persona ens conegui no sabrà qui som, aleshores és bo ajudar-la a que ens reconegui, sense retreure-li que no se'n recorda.

Si es desorienta en un lloc conegut, l'hem de reorientar sense fer-li notar que no sap on va. També la podem vigilar a certa distància perquè pugui anar fent tot el que és capaç encara que sigui a poc a poc. Cal tractar-la com una persona adulta que mereix respecte procurant no infantilitzar-la.

Segueix-nos a les xarxes socials

FacebookTwitterYouTube